1. |
Corredor Mediterrani
03:54
|
|||
|
No sé com, ni viure la vida.
Pendent del temps, en mig d’una via.
El puto tren, un dia al migdia.
Baixant avall, perseguint l’energia.
Buscant l’amor, perdent l'alegria.
Trobant calor, em trenca la rima.
Fins arribar a la porta d’eixida
per escapar d’aquesta mentida,
d’aquesta monotonia,
que em trenca la vida,
aquesta monotonia,
reventant la partida.
I com sortir d’açò que m’angoixa,
com destruir aquesta presó.
Que em fa sentir que va passant la vida,
em fa notar que perd l’energia,
que em dona la teua vida,
i ara escolte com crida
el que abans no sentia,
ja ha arribat l’energia.
I ara ja sé què fer a la vida,
i ara ja sé el què a mi em convenia.
ja puc sentir aquesta energia,
volar per fi, és la meua vida.
|
||||
2. |
Estic per tu
03:50
|
|||
|
És tan difícil sentir el vent, quan tens un bloc de pedra dins la teua ment.
I respires, i maldius el que vas dir.
És tan difícil recordar el que rondava per la ment d’aquells vells nens.
I et castigues, pressionant per fer tornar,
un fum de carícies, i saps molt bé:
Que estic per tu.
Que estic per tu.
Que estic per tu.
Que estic per tu.
Ja veus què fàcil és somiar.
Tot amb tu es torna més i més real.
I ara voles, contemplant el que has creat.
Ho has aconseguit, pel món viatjant.
Recorrent llocs llunyans amb gent interessant.
I ara admires els missatges més humans.
Dins d’una botella, on podràs llegir:
Que estic per tu.
Que estic per tu.
Que estic per tu.
Que estic per tu.
|
||||
3. |
Vents del nord
03:44
|
|||
|
Vents del nord em criden,
el fred polar, l’entorn central
i les illes de dalt.
L’estil de l’est em tira,
llengües estranyes, rius gegants
i grans canals.
Novament lluny de casa,
poder tornar a valorar
el que hi ha.
L’arquitectura bipolar,
no sóc ací, sóc més enllà,
lluny de la comoditat.
Paisatges plens de vida,
boscos radiants de llibertat
i sons amagats.
No hi ha nit, no hi ha dia,
veig una Aurora Boreal,
torne a començar.
Tirar en falta sensacions,
que un dia vaig oblidar
i deixar de costat.
Aprendre nous moviments,
nodrir-me, anar provant
i anar estirant.
Conèixer noves formes,
quedar-me amb allò important,
seguir avançant.
Ordenar l’absència,
ordenar tot el que he après,
queda molt per fer.
Paisatges plens de vida,
boscos radiants de llibertat
i sons amagats.
No hi ha nit, no hi ha dia,
veure una Aurora Boreal,
i resucitar.
|
||||
4. |
Empastre
03:33
|
|||
|
Si havia de vindre avui, havíem quedat a la nit, no sé què ens va passar, que no vam arribar.
Hauríem d’haver dormit, t’hauria d'haver advertit, abans d’estar perduts i mig desorientats.
Però és que ahir al matí, poc després d'esmorzar, ja anàvem atordits, prop del Mercat Central.
I a la vesprada, els carrers del Carme, ja saps com estan, tots replets de bars.
No era la nostra intenció, baixar per Cavallers, fins el carrer de Baix, directe al Monterrey.
De sobte, un quadre ens mirava i un cambrer ens animava a passar endins, no els hi quedava aigua.
Vam escoltar alguns vinils, vam beneir als cosins, alçàrem muixerangues i ens férem els fadrins.
I quan crèiem que era l’hora, una noia ens convidava a pujar al seu pis, un nou dia començava.
El rellotge no avançava, la beguda no acabava, hora del vermut, o el Sol això ens marcava.
Vam decidir sortir al carrer, vam saludar a molta gent, la nostra mirada, ens il·luminava.
I ara et promet que no sé ni on estic, si podries vindre a per mi.
I ara et promet que no sé ni on estic, si podries vindre a per mi, i portar-me a casa.
I ara et promet que no sé ni on estic, si podries vindre a per mi, i portar-me a casa, i gitar-me al meu llit i dormir.
|
||||
5. |
Tard
04:00
|
|||
|
Se'm va fer tard, molt tard,
tant que ja no sabia ni on mirar.
Em vas trucar, la meua cara es va il·luminar.
I vam parlar, poc serens, molt contents, comportament més que exemplar.
Mentre tu t'ho disfrutaves, anaves comentant-me el moment, en present.
Em vas parlar, em vas recordar, vaig quedar enamorat.
Em vas parlar, em vas recordar, sempre estàs al meu costat.
Em vas parlar, em vas recordar, saps que em tens enamorat.
I encara que no hi siguis sempre estàs dintre el meu cap.
Haver-te conegut, quan teníem eixos anys, especulant, sentint-nos grans, creient-nos importants.
Quina sort aquell dia, en què ens vam girar, ens vam mirar, vam abraçar, finalment ens vam besar.
Em vas parlar, em vas recordar, vaig quedar enamorat.
Em vas parlar, em vas recordar, sempre estàs al meu costat.
Em vas parlar, em vas recordar, saps que em tens enamorat.
I encara que no hi siguis sempre estàs dintre el meu cap.
|
||||
6. |
Ctrl + z
04:26
|
|||
|
Descobrir a un vell calaix les restes,
d’anys passats, records bonics i altres.
Rescatar bitllets de tren i viatges,
d’altres temps, per terres que m’encanten.
De sobte em fa un click, desperta tot en mi.
L’aroma que desprèn, em fa tornar allí.
Dibuixar, un plànol sobre un l’altre,
decisions que alteren el paisatge.
Establir un nou ordre de viatge,
aterrar i rebre un homenatge.
De sobte em fa un click, desperta tot en mi.
L’aroma que desprèn, em fa tornar allí.
L’avió de nou s’enlaira, no es trenca la cadena.
Per protegir l'essència, de ser lliures de terra.
L’avió de nou s’enlaira, no es trenca la cadena.
Per protegir l'essència, de ser lliures de terra.
|
||||
7. |
Premi de muntanya
03:11
|
|||
|
Finalment he escapat, per fi respiraré,
a la vora del riu, a la vora del mar.
I pedalejaré, tan fort com puga,
per intentar volar i entrar en gravetat.
Un nou camí, d’arena i pedra.
Un nou camí, de ferro i herba.
Un nou camí, de llum etèria.
Un nou camí, del lluna plena.
Un nou camí, d’arena i pedra.
Un nou camí, de ferro i herba.
Un nou camí, de llum etèria.
Un nou camí, del què m’espera.
De Poble Nou a Gràcia, buscant establir,
l'home que vull ser, el que un dia seré.
Un nou camí, d’arena i pedra.
Un nou camí, de ferro i herba.
Un nou camí, de llum etèria.
Un nou camí, del lluna plena.
Un nou camí, d’arena i pedra.
Un nou camí, de ferro i herba.
Un nou camí, de llum etèria.
Per descobrir el què m’espera.
I ara no queda res, que no puga fer, que no vaja a fer.
I ara no queda res, que no puga fer, que no vaja a fer.
|
||||
8. |
Carnaval de Venècia
03:49
|
|||
|
Potser pense que estic sol,
mentre busque trajectòries impossibles.
Potser ric quan tothom plora, inspire fort...
Potser res és com va ser,
riure es considera un arma i no un plaer.
Potser l’odi es transforma i expire fort…
Ja no queda força, per recórrer els camins.
I tot és angoixa, fins que alce el cap i em dic:
que em lleve l’antifaç i em mostra el món
un nou encat per viure.
Potser l’aigua ja no és aigua.
Ara el vent ja no transporta tan sols l’aire.
Potser el foc cremava més abans que ara
i cride fort.
Ja no queda força, per recórrer els camins.
I tot és angoixa, per entendre el que hi ha dins.
Encara hi ha força, fins que alce el cap i em dic:
que em lleve l’antifaç i mostre al món
un nou encat per viure.
|
||||
9. |
Gesmiler
04:23
|
|||
|
Que ràpid passa el temps, ningú el pot frenar.
Dos post-adolescents, amb ganes d’arrapar.
Viatges a la cova, comença a sonar.
L’ambient molt emboirat de notes dissonants.
Les velles bicicletes, al pati de la iaia;
l’olor a gesmiler, la gran muralla blanca.
Nits al primer pis, nits a vora riu, donades circumstàncies, que ens fan arribar ací.
Qui ens ho anava dir,
que avui estaríem ací.
Fins on hem arribat,
qui ens ho anava dir,
que avui estaríem ací,
qui ens ho anava a dir!
Ara estem ací, València capital.
Demà serem allà, a la ciutat comtal.
Amb passos fermes, dintre l’espiral.
Històries a les brases, s’enlairen cap al cel.
Qui ens ho anava dir,
que avui estaríem ací.
Fins on hem arribat,
qui ens ho anava dir,
que avui estaríem ací,
qui ens ho anava a dir!
Que avui estaríem ací,
qui ens ho anava a dir,
que avui estaríem ací!
Qui ens ho anava a dir,
que avui estaríem ací!
|
||||
10. |
Salt d'altura
04:16
|
|||
|
Aquest món se’n va a la merda,
i no sabem que podem fer.
Tot és odi, injustícia,
fanatisme i avarícia.
Tacats de sang tots estem,
sentit comú necessitem.
On és l’amor per la natura,
no hi ha pau, no hi ha cura.
I estem perduts, o això pareix.
Té solució, jo no la veig.
Alcem els murs contra la gent,
bombardegem el que volem.
Matem en nom d’un ser diví,
i destruïm els icebergs.
I aplaudim a tots els rics,
que ens han tret fins els budells.
No respectem ningú, ni res,
i ens burlem dels diferents.
I estem perduts, o això pareix.
Té solució, jo no la veig.
I estem perduts, o això pareix.
Té solució, la trobarem.
|
||||
L'Últim Europeu Barcelona, Spain
Pop sorollós, pop enganyós, pop seriós, pop amorós, simplement, pop.
If you like L'Últim Europeu, you may also like:
The Franco-British artist crafts maximalist pop from a variety of angles, channeling David Bowie, Frank Ocean, and even Phillip Glass.
go to album
Danish singer and multi-instrumentalist channels empowering themes into lush indie pop infused with brass, banjos, strings, and more.
go to album
Händer under vinden
by Simultan
Atmospheric pop music from Sweden, with immediate vocal melodies swaddled in dark textures.
go to album
The Chicago experimental artist's latest album explores the double-edged sword of his success.
go to album
Sally Spitz (ex-French Vanilla) goes for a fully-formed dance-pop and electronic sound on her buoyant debut solo LP.
go to album
Hideaway EP
by John Mark Nelson
Beautiful folk-derived songs on the new EP from John Mark Nelson center yearning melodies and gentle arrangements.
go to album
The debut album from the LA-based alternative artist features otherwordly tracks.
go to album
