1. |
Wroclaw
03:58
|
|||
|
Amaneix a l’est d’Europa,
avui per fi em matinat,
dutxa fresca i fer maletes,
desdejuni occidental.
Carretera de Cracòvia,
Breslàvia ens està esperant
el color verd predomina
i la boira és penetrant.
Baixem del bus desorientats,
buscant la nova llar,
a l’estela del tramvia,
trobarem el desenllaç, el desenllaç.
El cel núvol ens ha mullat
i entrem al Kurna per dinar
unes birres i uns Pierogis,
Goulash envoltat de pa
Ens posem els cubalibres,
el karaoke ha començat
gent local desafinava
un tema del Bruno Mars.
Finalment concert de Jazz,
al local menys esperat
i de sobte va aparèixer
l’elixir més demandat, més demandat.
I no trobes conseqüències,
la ressaca ha devorat, la veritat.
I no trobes conseqüències,
la ressaca ha devorat, la veritat.
|
||||
2. |
Diners
02:53
|
|||
|
La malvada cobdícia
Fonament de l’avarícia.
Importen els diners
Ja no importa res més.
Saquejar els calaixos,
Furtar el que no tens.
Matar a mil persones,
Tan sols pels teus diners.
Et contaré el que veus,
Si baixes als carrer.
Si et trobes als més pobres,
Demanan-te els diners.
I dime ara que sents,
Quan els xiquets no riuen,
Quan els pares malviuen,
Tan sols pels teus diners.
Més senzill del que pareix,
Pensar amb els demés.
Comprendre que la vida,
Hi ha que compartir-la.
I no em valen excuses,
Ja no em crec que la mentida.
I si tots junts podem,
Conviure algun dia.
|
||||
3. |
On serem
04:02
|
|||
|
Moure’s amb la màgia del vent,
muntanya amunt, muntanya avall.
Tot s’anega d’un verd clar,
sembla un cristall fet de corals.
Ens rosarem molt suaument,
molt subtilment, molt suaument.
I podran vindre un fum d’anys,
però el temps no marxarà.
Trobar-te un dia a l’Heliogàbal,
dansar cançons que no esperava.
Creuar els cors amb la mirada,
i passejar-nos tota Gràcia.
Pujar a un tren que ens porte lluny,
molt lluny d’ací, molt lluny de casa.
On el cel s’ompli de reflexos,
mentre sona una guitarra.
ON SEREM DONCS?
El ferrer no trobava la peça per poder reparar la passarel·la,
que unia el meu cap amb la tendresa d’un moviment que ens espenta.
Vaig buscar una peça volàtil i el temps es va desprendre del món.
Si poguerem unir-la al motor podríem entendre a tothom.
L’angoixa d’un grup de malèvols transmetia violència i generositat,
per repartir dolentes bufetades al primer curiós que passe pel seu costat.
Jo camí, jo avall; escoltàvem el soroll de cadenes xocant.
El tractor que llaurava les terres s’aproximava definint paral·lels pel camp.
L’estornell cantava una melodia apegalosa, apegalosa com els teus llavis mullats.
Una melodia melancòlica i asimètrica que els suros d’aquesta un single podrien crear.
Dis-me tu d’on vens i et diré qui eres; dis-me tu qui eres i et diré “que et foten”.
Tu, jo i la Universitat; jove, sexy i incitat.
Vaig veure una espiral de vici, embriagat pel teu respirar.
|
||||
4. |
De viatge
03:34
|
|||
|
Un viatge l’infinit,
és el que jo desitgí.
De sobte tot va canviar,
i al final em quedí ací.
D’experiències vaig nodrir,
el meu cap i els meus amics.
Però el món es va parar,
quan un xiquet va cridar.
Una setmana irradiant,
espurneig de serenitat.
Sempre amb la copa en la mà,
i els peus sota l’asfalt.
Ja no podré oblidar,
els dies que vaig passant.
La soledat a dins de mi,
quan aquell vell em va dir.
Sigues tu mateix,
i canvia la teua ment.
Arribarà el teu moment,
i sabràs el que has de fer.
|
||||
5. |
L'Adrià i la Maria
03:48
|
|||
|
Un bon dissabte et vas trobar,
amb l’Adrià allà al migdia.
La seua colla raonant,
al sol a la vermuteria.
Vas agafar cadira i lloc,
l’objectiu et perseguia.
Era una story d´Instagram
que estava fen-te la Maria.
Però tu no pots estar,
dos segons sense parlar.
Sistemàtic i dolent,
em taladres tot el temps,
sols que fas que espentar,
tot el odi als demés.
Van decidir anar a dinar,
a un baret menú del dia
et vas unir sense dubtar
perquè venia la Maria
Et va mirar amb ulls de gos,
saps que sempre t´atrauria
la força d’atracció brutal
pel seu perfum de Magnetita
I al gin tònic vas estar
sorprenentment seductor
et va permetre un ball
i no li vas dir que no
s’agafareu la cintura
i allí es va acabar el món.
Desperta ja Maria,
que se’ns ha fet de dia...
|
||||
6. |
Mil paraules
04:51
|
|||
|
Si una imatge val mil paraules, les paraules les du el vent.
Si una acció són mil paraules, les paraules les du el vent.
Si una paraula són mil imatges, els teus ulls escoltaran,
les passes dins dels paisatges, pels que un dia vas caminar.
I aleshores que fem ací, si tot s’ho emporta el vent,
i que collons fem ací, si tot manca de sentit. X2
Arribar a l’equilibri, processar el que et dic.
Contemplar com tot flueix, no interpretar el mateix.
La fusió dels cinc sentits, per entendre-ho diferent;
que una paraula és una imatge, i una imatge és un escrit.
I ara tot cobra sentit, el sentit d’una paraula,
que bonic quan interpretes el que t’estic escrivint.
I ara tot cobra sentit, el sentit d’una imatge,
que bonic quan interpretes, el que estic dibuixant-te.
|
||||
7. |
Sinusoïdal
04:34
|
|||
|
Avui, no hem pogut matinar,
la nit va ser hostil,
els llençols es peguen als nostres cossos, fa olor a café,
ens estan esperant,
per fi obrim les portes,
i el sol de juliol ens encega i ens plena de vida.
I jo que ja estic per la llavor, de viure aventures amb tu,
vull continuar,
ballant cançons dels Mishima amb una copeta de Ron a les mans.
Seguim, en búsqueda de la cala,
amagada entre pins,
mentre els rajos de sol serpentegen i apleguen fins als teus cabells,
que un dia em van embriagar,
i em van fer creure que açò seria per sempre.
I jo que ja estic per la llavor, de viure aventures amb tu,
vull continuar,
ballant cançons dels Mishima amb una copeta de Ron a les mans.
Vespres, la pell s’ha bronzejat,
ja al camí per tornar,
el vent de llevant ens bufa amb força, el vi ens està esperant,
a una placeta del Carme, el calor del veïnat,
i un vell violinista interpreta un tema del Vivaldi.
I jo que ja estic per la llavor, de viure aventures amb tu,
vull continuar,
ballant cançons dels Mishima amb una copeta de Ron a les mans.
La nit ja ha aplegat,
ens posem a ballar,
la teua falda oneja creant moviments sinusoïdals,
i jo vuic retratar, amb un selfie fredat,
el teu somriure que a dia d’avui m’enamora.
I jo que ja estic per la llavor, de viure aventures amb tu,
vull continuar,
ballant cançons dels Mishima amb una copeta de Ron a les mans.
Matí, tot un dia ha passat,
al llit hem acabat,
i els llençols avui s’han tornat de nou a apegar.
|
||||
8. |
Introspecció
03:18
|
|||
|
Tot m’ix mal, o això pareix,
Crec que ho faig bé, però no ho veig.
Canviar-ho tot, i no canvia res,
Tornar a nàixer fer el mateix.
Però hi ha moments, que tot ix del revés,
I ja no sé com ho he de fer.
Torne a començar, una vegada més,
Tracte de reiniciar...tot continua igual.
I on he d’anar, què he de fer?
El temps dirà on estaré.
Em buscaré, et buscaré,
em trobaré, et trobaré.
Però jo soc així, i vaig millorant,
Ho note al meu cos, ho observe al meu cap.
I em vaig superant, i vaig canalitzant,
Aquest dolor al pit...a punt de rebentar.
I on he d’anar, què he de fer?
El temps dirà on estaré.
Em buscaré, et buscaré,
em trobaré, et trobaré.
|
||||
9. |
Solstici
04:03
|
|||
|
I t’has tornat a escapar,
has tornat a abandonar.
Mig camí recorregut,
i has tornat a volar.
A una nova ciutat,
el món és meravellós.
Els dos sabem que no és nou,
que sempre isc perdent jo.
I jo ací estic somiant,
recordant els vells moments.
Buscant una explicació,
reubican-te al meu món.
I jo ací estic sentat,
pensant amb tots els moments.
Els teus dits, les teues mans
i la teua blanca pell.
És que sempre és el mateix,
els buscaràs a tots ells,
els teus nobles consellers,
què et diran: tu què vols fer?
Podràs viatjar al Brasil,
a Suècia o amb un baixell.
Que ningú t’estimarà,
com un dia et vaig estimar.
|
||||
10. |
Aeronaus Lacasa S.A.
03:15
|
|||
|
No imaginàvem que estaríem ací,
a un vell hangar del seixanta cinc,
es respira un ambient gelat,
serà l’obscuritat.
Les teranyines ens rosen els caps,
de fons sonen turbines de gas
la nau va a eixir
la nau va a eixir.
I creus que així podrem
evadir-nos i ocultar-nos d´esta vida,
però tu, no saps que allà on anem,
no existeix enveja, odi ni mentida.
Ja per fi la nau ha despegat,
38.000 peus i seguim pujant,
no hi ha radars per detectar,
la nostra presència.
No hi han prats d´herba per aterrar,
res d´equipatge, ni res posat,
la nau ja ha eixit
la nau ja ha eixit.
I creus que així podrem
evadir-nos i ocultar-nos d´esta vida,
però tu, no saps que allà on anem,
no existeix enveja, odi ni mentida.
|
||||
11. |
En venda
03:56
|
|||
|
Si no ens queda més remei que estacionar,
I si posem els dos cors en venda?
I qui voldria reparar la meua artèria?
I qui perdrà la confiança eterna?
Ja no tenim res més a dir.
En aquest cas no hi ha assitència.
Tot és clar, ha acabat la guerra.
Ens ha faltat un bon pla d’emergència.
Has decidit molt conscientment.
I ha quedat la meua innocència.
Ja no veig cap futur.
A cada pas s’esgota la paciència.
Si no ens quedava més remei que estacionar,
I vam posar els dos cors en venda.
Jo no volia reparar la meua artèria,
I vam perdre la confiança eterna.
Ja no teniem res més a dir.
En aquell cas no hi havia assistència.
Era clar, havia acabat la guerra.
Ens va faltar un bon pla d’emergència.
Vas decidir molt conscientment.
I va quedar la meua innocència.
No veiem cap futur.
I s’esgotava la meua paciència.
|
||||
L'Últim Europeu Barcelona, Spain
Pop sorollós, pop enganyós, pop seriós, pop amorós, simplement, pop.
If you like L'Últim Europeu, you may also like:
The Franco-British artist crafts maximalist pop from a variety of angles, channeling David Bowie, Frank Ocean, and even Phillip Glass.
go to album
Danish singer and multi-instrumentalist channels empowering themes into lush indie pop infused with brass, banjos, strings, and more.
go to album
Händer under vinden
by Simultan
Atmospheric pop music from Sweden, with immediate vocal melodies swaddled in dark textures.
go to album
The Chicago experimental artist's latest album explores the double-edged sword of his success.
go to album
Sally Spitz (ex-French Vanilla) goes for a fully-formed dance-pop and electronic sound on her buoyant debut solo LP.
go to album
Hideaway EP
by John Mark Nelson
Beautiful folk-derived songs on the new EP from John Mark Nelson center yearning melodies and gentle arrangements.
go to album
The debut album from the LA-based alternative artist features otherwordly tracks.
go to album
